Temps

Temps de crèixer,
temps de llavors,
temps d'excuses i "ja ens veurem".

Temps de xerrades,
temps de vi en copa i ampolla,
temps de badalls...
temps de "quant de temps!"

Temps de núvols a la ment
i crítiques de cinema,
temps de "marxem?"

Temps de somriures mirant fotografies,
amagant la nostàlgia de sapiguer-nos l'ombra del que hem sigut.
Temps de records explosius...
i fàbriques de cotó.

Temps era temps
èrem foc, espurna i torxa...
encara plantada al balcó, oxidada,
amb una corda massa llarga per consumir tota la nit.

Temps imparell.
Temps de prínceps marrons i granotes,
temps de tornar-se una mica rosa.

Mases agulles marquen el ritme circenc de pantalles i aparadors,
massa neutra que deixem que emboliqui les hores...
com si hi hagués caducitat dels petits paradissos.

Podem ser ebullició,
podem ser arrels i discussió,
podem beure vi picat de cartró fins l'eternitat
mentres hi hagi pell...

Temps de finestres obertes,
temps a temps complert.